La Lurdes va arribar amb un safir i un propòsit clar: obrir el seu cor.
La vaig guiar perquè ella mateixa modelés el seu anell amb cera vermella (una cera que funciona quasi com la plastilina). Amb un punxó hi va inscriure: “amb el cor obert”
No li importava gens la forma final de l’anell, ni la lletra ben feta de la inscripció. Al contrari, estava amb il·lusió per obrir-se a un procés ple de sorpreses.
Ha estat un aprenentatge per les dues, un intercanvi molt bonic.
Quan obrim el cor, obrim la possibilitat al descontrol, a la por, a l’aventura i a la sorpresa. Això mateix ens ha mostrat el procés de materialització d’aquesta joia.
Un anell ple de desig.