L'any passat vaig aprendre meditació budista. De vegades s'utilitza un mala, un collaret de 108 peces que serveix per repetir un mantra. Un mantra és una frase o paraula sagrada que vas repetint per entrar en un estat meditatiu. El mala et guia per completar un cicle.
Això em va fer connectar amb la meva àvia que passava el rosari xiuxiuejant a tota velocitat "Ave Marías" i “Pare Nostres”. Resar "Ave Marías" no acaba d'encaixar amb mi, i tampoc l'Om Mani Padme Hum" que repetia quan feia meditació budista. Tinc fe en que existeix una energia superior a nosaltres, però no em sento identificada plenament ni amb al cristianisme, ni amb el budisme, ni fins el moment amb cap religió. Em pregunto com podem crear el nostre propi mantra? Una frase que ens ressoni en aquell moment i que necessitem escoltar.
Em van venir ganes de fer el meu propi mala, amb aquestes mongetes verdanes que vaig seleccionar en una botiga a granel. Després vaig entendre que els rosaris es feien precisament amb llavors, aquestes miniatures que guarden el potencial d'una vida sencera. Em sembla bonic xiuxiuejar els teus desitjos, agraïments o creences a unes llavors. Durant un any he estat meditant amb diferents mantres sorgits de la necessitat del moment o de l’època, frases que sentia que em ressonaven.
El mala ja té unes llavors desgastades i pàl·lides, per haver estat acariciades infinites vegades. Qui sap si aquestes miniatures alberguen l’energia de totes aquestes pregàries.
Ara, passat aquest cicle d’un any, té molt sentit deixar-les créixer, i com un acte simbòlic o psicomàgic, tornar-les al seu origen: la terra. Veure com les mongeteres germinen i creixen, simbolitzant la materialització d’aquesta energia dipositada en elles.
JUSTIFICACIÓ TEÒRICA
Genero projectes per materialitzar objectes o joies fetes a partir d’un procés personalitzat. En moltes ocasions hi ha lligada una proposta en forma de ritual o cerimònia.
L’objectiu és resignificar la fe i l’espiritualitat com ítems imprescindibles per l’ésser humà i que ens els últims temps han estat despreciats per diferents raons. M’inspiro amb actes religiosos i històrics de qualsevol origen, però els deslligo de la part dogmàtica, per tal que cadascú pugui apropar-los i filtrar-los des de la llibertat personal.
La proposta és un kit “MALAMANTRA” que inclou 108 llavors foradades i una explicació de com crear i activar el teu propi “MALA” a la vegada de com utilitzar-lo i activar-lo amb la repetició dels teus mantres. Crear el teu propi "mala" o "rosari", amb la llibertat de no lligar-nos a una religió en concret, ni tan sols a una forma en concret. Com resignificar "el sagrat" per a una mateixa?
S’estableix un lligam entre l’ésser humà i les llavors vegetals, alhora que un paral·lelisme entre la capacitat de canvi de la natura i del nostre estat intern.
En quan a la traçabilitat, son llavors que tal com venen del camp, les recullo, les passo per un fil per fer de mala durant un temps, i les retorno a terra amb l’acte psicomàgic de sembrar-les. Hi ha un intercanvi i connexió física, energètica, i espiritual; entre el regne humà i el regne vegetal.
MALAMANTRA és un projecte que convida a connectar amb els actes simbòlics, els rituals...recuperar el pensament màgic que és el primer pensament de la humanitat.
Si ho portem a gran escala, suposant que molta gent adquirís aquest producte per usar-lo, podem parlar d’un impacte positiu. Avui en dia, en la societat actual, tot ens porta a deixar de pensar i d’estar connectats amb el nostre interior. Estem enganxats als estímuls externs, i un gran tant per cent de la població tendeix a avançar a través d’un pilot automàtic, sense profunditzar en quin és el sentit de la vida.
MALAMANTRA és una invitació a parar, pensar quin és el meu mantra, què necessites, què desitges de veritat. Resar, pregar, meditar, donar gràcies, autointerrogar-se...no deixen de ser actes d’amor cap a un mateix i cap als altres.
El projecte va a la senzillesa màxima, el podria fer qualsevol persona en qualsevol indret del món: agafar unes llavors, foradar-les i passar-les per un collaret; un gest que ja feien els primers humans que es penjaven ullals i petxines d’un fil.
Tal com diu Jazmín Beirak, les experiències, les pràctiques i els artefactes culturals tenen l'efecte fonamental de connectar-nos amb els altres plans simbòlic, material, afectiu i corporal.